Zinzindurrunkarratz

Sinopsi

El cineasta Oskar Alegria decideix recuperar el camí de la transhumància que feien cap a les muntanyes els pastors del seu poble, però no troba cap testimoni viu que li indiqui la ruta exacta. A més, té la idea de filmar-ho amb la vella càmera super-8 de la seva família, però descobreix que, després d’haver estat 41 anys inactiva, ja no recull el so. La sendera oblidada i la càmera muda es convertiran, juntament amb un ase anomenat Paolo, en els protagonistes d’un viatge ple de records, d’interrogants i de silenci.

Aquest nou capítol de la poètica d’Oskar Alegria ens torna a delectar amb un elogi a la lentitud. Cinema de mínims, pràcticament una pel·lícula muda, pel qual transiten maneres de caminar en extinció i el paper del so en la construcció dels nostres records.

Biofilmografia

Oskar Alegria (Pamplona, 1973) és realitzador, programador i professor de Guió. La seva filmografia ha tingut una presència regular a l’Alternativa, on el 2021 va protagonitzar la secció _Satèl·lits i es van recuperar els seus dos primers llargmetratges: Emak Bakia baita (2012) i Zumiriki (2019). També s’hi van projectar els seus curtmetratges Aritzakoa (2020), Erleketa (2020), Hotza (2018) i La lengua de los dioses (2018).

Amb la seva primera pel·lícula va participar en 70 festivals i va obtenir 17 premis. La segona es va estrenar a la secció Orizzonti del 76è Festival de Venècia i fou reconeguda al Festival de Cinema Europeu de Sevilla amb el Premio Nuevas Olas a millor pel·lícula de no-ficció.

A banda de la creació audiovisual, Alegria s’ha acostat al cinema com a programador des de la direcció artística del festival Punto de Vista (2013-2016), i com a autor amb els assajos TIME i Oteiza al margen. Zinzindurrunkarratz és el seu tercer llargmetratge.