Al borde del agua

Sinopsi

Dues persones signen Al borde del agua: Iñigo Salaberria i Maria Elorsa. La pel·lícula comença amb una frase: “Entre 1984 i 1988, Iñigo Salaberria va filmar diverses localitzacions amb una petita càmera de super-8. Es tractava de material de prova. Aquelles bobines no es van muntar mai i han quedat a l’ombra durant trenta-tres anys.” Després d’aquesta frase, emergeixen les imatges filmades per Salaberria. Reflexos a l’aigua que converteixen les figures en formes, colors i textures; baleners; un llac on es mesclen el fum i el vapor; edificis que esdevenen línies verticals; més reflexos aquàtics, que s’acompanyen del mateix so de l’aigua i, de tant en tant, de música clàssica. “Hi ha imatges que no existeixen. I hi ha imatges que existeixen dues vegades. D’aquests llocs, ja no n’existeix cap.”

Biofilmografia

Al llarg de trenta anys, Iñigo Salaberria (Errenteria, 1961 - Donostia, 2022) es va dedicar a deambular, filmar, pensar i muntar imatges. Ha estat un dels artistes de vídeo més importants de la seva generació. Algunes de les seves peces més destacades són Birta Mirkur, Disdirak, Luz a la deriva i Lo-ibiltariak.

Maria Elorza (Gasteiz, 1988) es dedica al cinema des de 2013 i recentment va dirigir el seu primer llargmetratge, A los libros y a las mujeres canto, projectat a l'Alternativa 2022, on va rebre una menció especial del jurat, així com el Premi Docma.