Fallen Leaves (Kuolleet lehdet)

Sinopsi

Dues persones solitàries coincideixen per casualitat una nit a Hèlsinki i cerquen en l’altra el seu primer, únic i últim amor. El seu camí envers un objectiu tan digne es veu enterbolit per l’alcoholisme i perquè, sense conèixer els seus noms ni les seves adreces, perden els seus números de telèfon. La vida tendeix a posar obstacles als qui busquen la felicitat.
Si en altres pel·lícules Kaurismäki desmuntava qualsevol aspiració d’autorealització, aquí el director finlandès obre una finestra a l’esperança. Fidel a les seves obsessions i a la seva estètica, en aquesta tragicomèdia, continuació de la seva trilogia del proletariat, depura el seu estil i en treu tot el partit.

Biofilmografia

Aki Kaurismäki (Orimattila, Finlàndia, 1957) va estudiar Periodisme a la Universitat de Tempere, però ben aviat va iniciar la seva carrera en el cinema de la mà del seu germà, Mika Kaurismäki, com a coguionista i actor. Després de treballar-hi en diverses produccions, el 1983 va decidir debutar en solitari adaptant al cinema Crim i càstig, de Dostoievski.

El 1986 va presentar la primera pel·lícula de la seva trilogia obrera, Varjoja paratiisissa (Ombres al paradís), seguida d'Ariel (1988) i Tulitikkutehtaan tyttö (La chica de la fábrica de cerillas, 1990). El seu compromís social i la seva lluita contra el capitalisme són una constant en la seva obra, així com la posada en escena minimalista, els diàlegs mesurats i el nombre limitat de personatges.

Kauas pilvet karkaavat (Núvols passatgers, 1996), Mies vailla menneisyyttä (Un hombre sin pasado, 2002) i Laitakaupungin valot (Luces al atardecer, 2006) componen la seva trilogia sobre els perdedors. Totes tres van competir a Canes, on la segona va rebre el Gran Premi del Jurat. Les dues últimes van ser candidates als Oscar per Finlàndia, però Kaurismäki es va negar a participar en la cerimònia com a protesta contra la política exterior dels Estats Units. També va competir a Canes amb Le Havre (2011), i el 2017 va estrenar Toivon tuolla puolen (El otro lado de la esperanza), que va guanyar el premi a millor direcció a la Berlinale.

Kuolleet lehdet va aconseguir el Premi Internacional del Jurat al Festival de Canes 2023. A més, va rebre a Sant Sebastià el Gran Premi FIPRESCI a la millor pel·lícula de l'any 2023. És la tercera vegada que Kaurismäki obté aquest reconeixement de la crítica internacional, que el 2017 va recaure en Toivo tuolla puolen i el 2002, en Mies vailla menneisyytä.