El rostro de la medusa

Sinopsi

El rostre de la Marina va canviar de sobte. Com en un malson kafkià, un dia, quan tenia 30 anys, va deixar de ser el que era. Qui és ara? Podem ser algú més enllà del nostre rostre, més enllà de la nostra imatge?

A través de la història de la Marina, Melisa Liebenthal emprèn en el seu segon llargmetratge —el primer amb un peu en la ficció— una reflexió entorn del significat del rostre, emblema de la nostra identitat i centre neuràlgic de la nostra relació amb els altres. Tot i la premissa inicial, que podria donar pas a l’element fantàstic, la cineasta presenta una aguda reflexió més pròxima a l’assaig, però no exempta de tocs d’humor, basada en la quotidianitat.

Biofilmografia

Melisa Liebenthal (Buenos Aires, 1991) és directora, guionista i muntadora. Va estudiar a la Universidad del Cine (Argentina) i a Le Fresnoy - Studio National des Arts Contemporains (Francia), a més d’especialitzar-se en Cinema-Assaig a l’Escola Internacional de Cinema i Televisió (EICTV) de San Antonio de los Baños (Cuba).

Va debutar amb el documental Las lindas (2016), al qual van seguir els curtmetratges Constanza (2018) i Aquí i allà (2020), amb què ha passat per festivals com els de Rotterdam, Mar del Plata, Berlín, Torí i Seattle, entre d’altres. Estudiant de Berlinale Talents el 2021, en els seus treballs reflexiona sobre la identitat i la nostra construcció de la imatge, combinant diferents formats i gèneres. El rostro de la medusa és el seu primer llargmetratge de ficció.

Activitat complementària especial

Presentació especial a càrrec del filòsof, escriptor i periodista cultural Eudald Espluga