La bocca del lupo

Sinopsi

Un home torna a casa després d’una llarga absència. Baixa d’un tren en un port lúgubre i travessa la ciutat cercant llocs que pertanyen a un temps remot. En un modest apartament l’espera la seva companya de vida, la Mary. La història d’amor entre l’Enzo i la Mary va començar a la presó i ara reprèn el seu curs en el barri portuari de Gènova, que es manté impertorbable als temps moderns.

En la segona pel·lícula de Pietro Marcello conflueixen dos relats: el retrat de la ciutat de Gènova i una història d’amor, totes dues en decadència. Ruïnes d’un món passat que el director presenta mitjançant imatges d’arxiu de pel·lícules domèstiques i la reproducció de les cartes que es va enviar la parella. Aquests elements atorguen a la pel·lícula una dimensió quasi mítica que la connecta directament amb Pasolini.

Biofilmografia

Pietro Marcello (Caserta, Itàlia, 1976) va estudiar Història de l'Art i Pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de Nàpols. Entre 2003 i 2005 va dirigir diversos documentals. Ja amb el seu primer llargmetratge documental, Il passagio della linea (2007), es va presentar a la secció Orizonti del Festival de Venècia. Amb La bocca del lupo (2009), considerat el millor documental de l'any a Itàlia, va obtenir premis al Festival de Torí i al BAFICI.

Després d'Il silenzio di Pelesjan (2011), que homenatja aquest director de cinema armeni, va fer el salt a la ficció amb Bella e perduta (2015), amb què va guanyar el Premi Especial del Jurat a Locarno. Amb el següent treball, Martin Eden (2019), adaptació de la novel·la de Jack London, va aconseguir un reconeixement internacional molt més gran, va arrasar als Premis del Cinema Europeu (millor pel·lícula, millor director, millor actor i millor guió) i va obtenir, entre altres guardons, els premis a millor pel·lícula al Festival de Sevilla i a millor actor al Festival de Venècia. El 2021 va tornar al documental i va dirigir dues pel·lícules, Per Lucio, que homenatja el músic Lucio Dalla, i Futura, dirigida juntament amb Francesco Munzi i Alice Rohrwacher, que ofereix un retrat de la joventut italiana. Va tornar a la ficció amb Scarlett (2022), amb la qual va inaugurar la Quinzena de Cineastes de Canes i va guanyar el premi a millor director al Festival de Cinema Europeu de Sevilla.