Jurats

Jo Serfaty (Rio de Janeiro, 1983) és una directora i guionista de cinema brasilera formada a la PUC-Rio i a Nova York, on va estudiar Direcció. Ha escrit i dirigit quatre curtmetratges. El seu primer llargmetratge, Um filme de verão, fruit d’unes classes de cinema que va impartir a joves estudiants, va ser seleccionat per festivals de cinema internacionals com els de Montevideo, Lisboa, Göteborg, Mar del Plata i Madrid. El 2020 va ser premiada com a millor pel·lícula a l’Alternativa. 

Al llarg de la seva carrera, María Zafra ha combinat el treball com a realitzadora i muntadora de cinema documental amb l’activitat docent i la programació cinematogràfica. Ha realitzat, entre d’altres, les peces Memorias, norias y fábricas de lejía, El recolector de recuerdos i el llargmetratge Arreta. Entre 2006 i 2011 fou programadora i coordinadora de l’Alternativa, i actualment és directora de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona.

Eloi Bigas és enginyer de professió, però la seva carrera sempre ha anat acompanyada d'una forta passió i compromís amb el cinema. Format en l'àmbit a través de diversos cursos i tallers d'anàlisi i crítica, l'Eloi escriu ocasionalment en alguns mitjans digitals, com Cinemanet, i es passa l'any viatjant per festivals d'arreu del món. Va ser membre del Jurat Jove a Sitges 2020, i entre el 2014 i 2017 va codirigir el cineclub de l'UPC-ETSEIB, l'associació d'estudiants més antiga de l'escola.

Ramon Balcells és cineasta, investigador i docent a la Universitat Pompeu Fabra. Ha dirigit diversos curtmetratges i instal·lacions audiovisuals, que s’han presentat a l’Alternativa, Filmadrid, el D’A Film Festival o la Sala d’Art Jove. La Filmoteca de Catalunya li ha dedicat una sessió retrospectiva en el marc del cicle Dies curts. Actualment està realitzant una tesi doctoral aplicada a la Fundació Joan Miró.

Florencia Aliberti és muntadora i realitzadora. Com a muntadora ha treballat en projectes documentals i de ficció com Toda una vida, Robin Bank i La cuina dels homes. Ha codirigit el curtmetratge Can Gardell i realitzat nombroses peces experimentals, com (Auto)exposiciones, estrenada a l’IDFA. Els seus treballs personals són fruit de l’experimentació amb diferents suports i tècniques, així com de pràctiques de apropiació o tècniques manuals de laboratori. És membre dels laboratoris L’Abominable i Etna.

Manel Carrasco és guionista i especialista en cinema de programes de betevé com Àrtic, Estudi Tísner i Plaça Tísner. A més, desenvolupa projectes per al cineasta Albert Solé i la productora Minimal Films. També ha treballat amb professionals com Judith Colell i Claudio Zulián, ha exercit com a professor d’audiovisuals i ha col·laborat amb el Via Lliure de RAC1, entre d’altres.

Carles Martínez és crític i locutor radiofònic. Forma part del programa Va de cine de Ràdio 4, imparteix conferències al Museu del Cinema de Girona i escriu per al portal El antepenúltimo mohicano. Ha participat en publicacions com El universo de Gene Tierney (Notorious Ediciones), Hollywood años dorados: 1950 i La naturaleza se rebela. Recentment va debutar en la direcció amb Hold, un curtmetratge que ha estat nominat en diferents festivals.

Mariana Freijomil és investigadora, docent universitària i realitzadora. Doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra, exerceix la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya. Codirigeix la revista en línia Cinergia i col·labora amb la revista Shangrila. Ha dirigit el curtmetratge Si tocas una... i ha col·laborat com a investigadora postdoctoral amb la Universitat d’Exeter. Actualment col·labora al grup de recerca GROC de la Universitat de Girona.

Daniel Grandes escriu sobre cinema, música i literatura a mitjans com MondoSonoro i 35 Milímetros. El 2023 ha codirigit el llargmetratge de ficció Tríptico i ha format part de l'equip d’Xcèntric del CCCB. Actualment col·labora com a tècnic d'investigació al departament de Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la UPF i forma part de diversos projectes musicals, com Jean Rohmer i Samsa.

Laura Álvarez és directora, guionista i productora de pel·lícules documentals, amb més de quinze anys d’experiència en l’àmbit audiovisual. La seva òpera prima, City for Sale (2019), produïda per Bausan Films, fou nominada a millor pel·lícula documental als XII Premis Gaudí. Entre 2020 i 2022 va cursar el màster en Documental de Creació de l’UPF-BSM. Actualment es troba immersa en dos nous processos de creació.

Manuel Bauer, nascut al Perú, és director i muntador, format a la Universitat de Lima i a la New School University de Nova York. El seu llargmetratge Vida férrea, estrenat a Visions du Réel, ha obtingut nombrosos premis, com el Premi de la Crítica en aquell mateix certamen, el Caracola d’Alcances a millor llargmetratge documental i el Premi Especial del Jurat al festival Cinéma Vérité (Iran), entre d’altres.

Víctor Luengo va estudiar Belles Arts a Madrid, Salamanca i Alemanya, un màster de Fotografia a Londres i múltiples intensius de cinema a DOCMA, el CECC i l’ECIB de Barcelona. El 2012 va saltar del fotoperiodisme al documental. El 2019 va estrenar el documental The Price of Progress, presentat a Madrid en la darrera edició d’Another Way Film Festival i en què mostra la guerra de discursos entre alguns dels principals portaveus de la indústria alimentària amb base a Europa. Actualment, juntament amb Enero Films, ha engegat Homeland Security, així com dos projectes simultanis que encara estan en desenvolupament.

Antonio José Navarro és crític, investigador i historiador cinematogràfic, membre de la Asociación Española de Historiadores de Cinema i de l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics. A més, és programador i director del Cineclub Guinardó (Barcelona) i membre de la Federació Catalana de Cineclubs. És professor a la Blanquerna-Universitat Ramon Llull i a La Casa del Cine, i va ser membre del comitè de selecció i programació del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. També ha escrit llibres com Choque de titanes. 50 películas fundamentales sobre la Guerra Fría, Hollywood y la guerra contra el terror i El banquete infame.

Judith Behre va estudiar Etnologia, Història del Sud d'Àsia i Estudis Religiosos a Heidelberg. Pel seu interès per les ciutats portuàries, es va traslladar a Hamburg, on va passar de ser espectadora de cinema a ser cineasta. Des de 2009 participa en el col·lectiu B-Movie i des de 2022 col·labora amb el festival de cinema musical Unerhört. Actualment està fent un intercanvi de cinema entre les dues ciutats bessones de Dar es Salaam i Hamburg.

Pradip Nag resideix a Siliguri, una petita ciutat al peu de l’Himàlaia, al districte de Darjeeling (Bengala Occidental, Índia). Va estudiar Magisteri a la Universitat de Bengala del Nord i actualment és un funcionari jubilat. Va ser secretari de la Siliguri Cine Society, establerta el 1995 i organitzadora de vint edicions del Festival Internacional de Cinema de Siliguri, en associació amb el Govern de Bengala Occidental i el Festival de Cinema de Calcuta. La Siliguri Cine Society també ofereix seminaris sobre pel·lícules i directors llegendaris.