It Must Be Heaven

Sinopsi

Elia Suleiman escriu, dirigeix ​​i es posa davant de la càmera en aquesta pel·lícula en clau de comèdia minimalista en què el directo surt de Palestina però se la troba a tot arreu. Amb l'excusa de buscar finançament per a un film, el seu personatge impertèrrit, que el connecta directament amb Keaton o Tati, viatja a París i Nova York per constatar que l'estat d'excepció, l'estat policial i la violència ja són habituals arreu.

El director palestí fa una reflexió aguda, no exempta d'humor absurd, sobre la desterritorialització i la crisi identitària, i critica de nou la situació que viu el seu país.

Biofilmografia

Elia Suleiman (Natzaret, Israel, 1960), de formació autodidacta, després d'un breu pas per Londres va viure a Nova York entre 1981 i 1993. Durant aquest període va dirigir els seus dos primers curtmetratges, Introduction to the End of an Argument i Homage by Assassination, amb els quals va guanyar nombrosos premis. El 1994 es va mudar a Jerusalem, on la Comissió Europea li va encarregar que establís un Departament de Cinema i Audiovisuals a la Universitat de Birzeit. La seva òpera prima, Chronicle of a Disappearance, va guanyar el premi a millor pel·lícula a Venècia el 1996. El 2002 Divine Intervention va guanyar el premi a millor pel·lícula estrangera als Premis del Cinema Europeu a Roma i el premi del jurat a Canes, un festival del qual va esdevenir un habitual. Amb el següent llargmetratge, The Time That Remains, també va competir a Canes el 2009. El 2012 va dirigir el curtmetratge Diario de un principiante, que formava part del film col·lectiu 7 días en la Habana, projectat a la secció Un Certain Regard de Canes. Amb It Must Be Heaven, el seu últim film fins ara, va obtenir la menció especial del jurat i el Premi FIPRESCI a Canes 2019.