13-19 novembre 2017

8a Jornada de L'Alternativa Professionals

El cinema com a creador d’identitat i imaginari

L'Alternativa Professionals

El cinema és un dels instruments més importants per expressar la identitat i els valors, tradicions, costums, comportaments i creences d’una cultura. Hi ha moltes maneres de fer cinema, però també d’estudiar-lo, classificar-lo i analitzar els seus corrents a través de la història. De vegades, aquests corrents reben un nom en funció de les seves característiques i s’hi inclouen o se n’exclouen autors segons les conveniències. Però quines són aquestes conveniències i com s’aconsegueixen crear aquests corrents?

Informació

  • Divendres 17 de novembre, de 9 a 13.30 h
  • Teatre CCCB
  • Adreçada a programadors, distribuïdors, productors i realitzadors de cinema, i també a acadèmics i responsables d’associacions, festivals i institucions de l’àmbit audiovisual i cultural
  • Idioma: català/castellà i anglès (traducció simultània)
  • Entrada gratuïta

Inscripcións tancats

Programa

  1. 9.00 h Benvinguda
  2. 9.10 h Material filmat com a eina
  3. 10.15 h Establint marques d’identitat
  4. 11.20 h Pausa cafè
  5. 11.50 h Creant identitat com a etiqueta. Debat
  6. 13.10 h Presentació del pla d’acció Dones Visuals
  7. 13.30 h Lodeiros Vermouth per continuar xerrant

#alternativapro
Pots veure el vídeo de la 7a Jornada de l’Alternativa Professionals (2016)

Benvinguda a càrrec de Francisco Vargas, director de l’àrea audiovisual de l’ICEC i Patricia Sánchez, responsable de l'Alternativa Profesionales.

Material filmat com a eina

En aquesta taula rodona parlarem de l’esdevenir orgànic de l’arxiu com un procés social i col·laboratiu, capaç de crear identitat i imaginaris nous. També coneixerem els diferents tipus d’acords i contractes que es porten a terme per a l’ús d’imatges d’arxius privats, així com els requisits de les entitats públiques per accedir als seus arxius i què decideixen conservar-hi.

Moderará la mesa Josep M. Català, Barcelona
Ha estat docent a Espanya, Mèxic i Califòrnia i realitzador en diversos canals de televisió. Catedràtic de Comunicació Audiovisual (UAB) i director acadèmic del Màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu de la UAB.

Stefanie Schulte Strathaus, Berlín
Dirigeix el programa Forum Expanded a la Berlinale. Codirigeix la societat Arsenal - Institut für Film und Videokunst. El 2010 va desenvolupar el projecte Arxiu viu. L’ús d’arxius com a treball artístic contemporani i pràctica curatorial. És membre del comitè de selecció de la secció Pitching Forum.

Paul Bell, Londres
Cineasta, director i productor. És considerat un dels principals historiadors d’arxius de la indústria cinematogràfica actual, gràcies a les seves pel·lícules documentals, que han guanyat premis com el BAFTA (Senna) i l’Oscar (Amy). Al llarg de la seva trajectòria ha anat perfeccionant la seva habilitat innovadora per a la narració amb material d’arxiu.

María Cañas, Sevilla
La Archivera de Sevilla. Practica la riurestència: l’humor de tots els colors, el joc i la videoguerrilla de les multituds connectades. Un activisme compromès amb l’arxiu orgànic i el detritus audiovisual com a eines de desenvolupament cultural, i amb la necessitat.

Establint marques d’identitat

Moderarà la taula Xavi G. Puerto, Barcelona
Consultor, programador i distribuïdor audiovisual. Des del 2006 dirigeix el REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona.

Beli Martínez, Vigo
La nova onada de cinema gallec
Productora audiovisual i docent. Productora de Vikingland, de Xurxo Chirro; Arraianos, d'Eloy Enciso; Jet Lag, d'Eloy Dominguez Serén, i Plus Ultra, dde Samuel M. Delgado i Helena Girón. Treballa a Proxecto Socheo, arxiu audiovisual d’A Guarda. És doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Vigo amb la tesi O cine de non ficción no Novo Cinema Galego.

Alex Traila, Bucarest
Entre cinema romanès i cinema de l’est
Consultor de cinema romanès. El 2006 va fundar a Bucarest la seva productora Steppenwolf Film. Està involucrat en diferents plataformes de la indústria dedicades a abordar la futura política cinematogràfica als territoris de l’Europa oriental. És membre del Consell d’Administració del Centre de Cinema de Romania i assessor del Ministeri de Cultura.

Ellen Tejle, Estocolm
A-Rate. Sobre la representació en el cinema
Ellen Tejle treballa a Fanzingo, una productora sense ànim de lucre que té com a objectiu incrementar la diversitat als mitjans suecs. Ha rebut el reconeixement com a millor emprenedora en cinema independent, tant a Europa com a Suècia, per la seva tasca com a directora del cinema Rio, a Estocolm. Fa quatre anys va engegar la campanya A-Rate per fer adquirir consciència de la representació femenina i no-blanca als films, i ha estat recorrent el món des d’aleshores. Recentment ha estat convidada a la Xina, el Brasil, els Estats Units, Noruega i Itàlia.

Creant identitat com a etiqueta. Debat

En aquesta taula rodona debatrem sobre la conveniència o inconveniència de pertànyer a cap, una o diverses etiquetes, així com les diferents estratègies que es poden portar a terme per dotar amb identitats concretes cinematografies, talent, producció i fins i tot formes de consum (generacionals, territorials, artístiques, etc.).

Moderarà la taula Xavi G. Puerto, Barcelona
Consultor, programador i distribuïdor audiovisual. Des del 2006 dirigeix el REC Festival Internacional de Cinema de Tarragona.

Natalia Piñuel, Madrid
Cofundadora de la plataforma Playtime Audiovisuales, on elabora projectes curatorials per a centres d’art i institucions culturals com el CA2M, el Espacio Fundación Telefónica, el MUSAC, el DA2 o Tabakalera. Coordina les plataformes en línia Films des Femmes, dedicada a les realitzadores que treballen fora de la indústria del cinema, i She Makes Noise, dedicada a dones que treballen en el camp de la música electrònica i l’art sonor. Entre els projectes de la plataforma destaca Visiones contemporáneas. Últimas tendencias del cine y vídeo en España.

Ramon Castells, Barcelona
Economista i gestor cultural. Cap d’estudis del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i docent de la Universitat de Barcelona. Anteriorment, a l’Institut Català de les Indústries culturals (ICEC) va centrar el seu treball en la investigació dels sectors industrials de la cultura. El maig del 2017 va presentar la tesi Determinants de l’èxit cinematogràfic. Model d’anàlisi de la producció catalana.

Felicia Chan, Manchester
Felicia Chan investiga la construcció d’imaginaris nacionals, culturals i cosmopolites al cinema, així com la influència de les pràctiques institucionals i industrials en la producció, distribució i recepció dels films. A la seva publicació The International Film Festival and the Making of a National Cinema explora els límits de constitució de la identitat nacional, tenint en compte les contingències de la història dels festivals i les jerarquies en les polítiques de selecció de films.

Miquel Echarri, Barcelona
Llicenciat en Periodisme per la UAB. Actual director de la revista d’actualitat Primera Línea i coordinador d’edició de Port, revista de tendències i estils de vida. Professor d’anàlisi cinematogràfica i història del cinema a l’escola La Casa de Cine. Ha dirigit la revista d’actualitat cinematogràfica CineVisión i la de cinema en formats domèstics Home Cine DVD. Des del 1995 publica articles de diverses temàtiques a mitjans de comunicació com El País, La Vanguardia, Avui, Fotogramas, 24K, World Music, Popular1, AB i Go BCN, entre d’altres.

Lur Olaizola, Sant Sebastià
Coordina el programa audiovisual de Tabakalera - Centro Internacional de Cultura Contemporánea. Tabakalera és un projecte cultural que conviu i col·labora amb la Filmoteca Vasca, el Festival de San Sebastián i la recentment oberta escola de cinema Elías Querejeta. Un espai, per tant, on es pensa i es viu el cinema com un procés expandit: des del naixement i desenvolupament d’idees creatives (residències) fins a l’arxiu cinematogràfic i la restauració, des de la curadoria i programació fins a la projecció en sala.

Presentació del pla d’acció Dones Visuals

El pla d’acció Dones Visuals és una iniciativa de CIMA Catalunya per promoure i fer efectiva la presència de la dona a l’audiovisual. Adapta a la realitat catalana el reeixit model del Swedish Film Institute, liderat per Anna Serner per aconseguir la igualtat d’oportunitats de gènere en el sector. I ho fa mitjançant diferents accions, com la creació d’un directori de “dones visuals”, l’elaboració de l’estudi Dona i audiovisual i l’acompanyament de guions de curts i llargs de ficció o documentals, des del seu estat bàsic fins a dotar-los amb estructures d’excel·lència llestes per a la producció. L’objectiu és garantir la participació de les dones en el procés creatiu i tècnic de les produccions audiovisuals.

Neus Ballús, presidenta de CIMA Catalunya
Carla Subirana, vicepresidenta de CIMA Catalunya
Miríam Porté, secretària de CIMA Catalunya
Ellen Tejle, representant del Swedish Film Institute

Amb el suport de

Servei de Desenvolupament Empresarial (SDE-ICEC) Generalitat de Catalunya - Departament de Cultura
CIMA Catalunya i Dones Visuals Goethe Institut Catalunya Film Festivals