FestivalL'Alternativa OficialsNews

Fila 7, butaca 7 per a Viajo

By 14/03/2011 No Comments

viajo porque precisoTorno a la tarda als Maldà. Està plé. El públic em sembla molt jove, molta bellesa. Jo diria que entre els 20 i els 40. Colles de gent de trenta anys que somriuen i destil·len felicitat. Moltes parelles. Molts enamorats. Jo soc a la fila 7, butaca 7. El centre de l’univers en aquell moment. Un públic ideal per a la pel·lícula que veurem.

Torno al cinema amb expectació. El film ha guanyat prestigiosos premis i li vaig seguir la pista quan es va projectar al Festival latitud 0 a Equador. Arriba a Barna.

Així, a retalls, com la peli, i sense pensar-m’ho gaire: road movie, diari íntim, super 8, cançons de la ràdio, paissatge agrest, aïllament, abandonament, sol·litud, posta de sol, dones, home, amor, motel, camió. Rodada en super 8, és aquesta textura la que situa el film en l’àmbit del record, del temps passat. La veu d’un home que mai no veurem parla de la seva feina com a geòleg en un viatge de vàries setmanes per la zona de Pernambuco. Mentre fa la seva feina, roda amb la seva càmera i recorda a la seva “gallega”, la seva enamorada. Viatja perquè és precís, però sommia en tornar.

Els records, quan són en super 8 són records nostàlgics, això segur. Aquest format en acetat aconsegueix tonalitats molt precises, perfectes per filmar la nit, el sol, la carretera i les seves llums. S’aconsegueix un efecte difuminat, de llum escombrada. No hi ha millor material per a la nostàlgia. La veu en off que no té rostre situa el film com a diari íntim on els pensaments rellisquen líricament, on el record de l’estimada també amaga una possible ruptura. Aquest recurs de la veu off permet accentuar el subjectivisme de tota la posada en escena, escurçant la distància entre el discurs i la seva representació. L’exercici d’empatia entre el públic i el protagonista s’accentua per moments al llarg del film. Coneixem a les persones que es creuen amb ell, escoltem la ràdio del cotxe i la música melancòlica del desamor, cantem amb ell,…

La utilització de la foto fixa no fa més que subratllar l’efecte diari de viatge. Tant les fotos que pren de les pedres com de les amants que troba pel camí. Una manera de fixar en el temps narratiu bé el motiu del viatge, la feina, bé la conseqü.ncia de la separació, les amants, la soledat, el cansanci. Així tot, l’espai juga també un paper important, El paissatge desolat és tant exterior com interior. Pedregós, àrid, el temps va a poc a poc. Una dona reclinada en una cadira contra la pared observa com pasen els camions. Dos vells, que fa 50 anys que dormen junts, no poden surtir del plà. No sigui culpa del director, la seva separació. Tot viatge necessita un retorn.

Julio Lamaña (Federació Catalana de Cine Clubs)
Crónica de mi paso por l’Alternativa

Viajo porque preciso, volto porque te amo
a partir del 25 de març 2011
Cinema Maldà
C/Pí 5 (Ciutat Vella, Barcelona)

Leave a Reply

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.