Col·lectiu 1080

Col·lectiu 1080 | Trilogia Pol Merchan

Pirate Boys (2018), El jardín de los faunos (2022) i La llum que cobreix les ferides (2024) són els tres curtmetratges de l’artista, cineasta i comissari Pol Merchan que es projectaran de la mà del Col·lectiu 1080 en el programa Hall de l’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona.

Pol Merchan és artista, cineasta i comissari de l’XPOSED Queer Film Festival de Berlín. Va ser nominat al LICHTER Art Award amb la seva pel·lícula Pirate Boys i al Golden Key del Festival de Cinema i Vídeo Documental de Kassel amb El jardín de los faunos.

L’obra de Merchan s’ha exhibit en institucions artístiques i festivals de cinema internacionals, com ara el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, els Anthology Film Archives de Nova York, Los Angeles Filmforum, l’Institute of Contemporary Arts de Londres, el Festival de Cinema de Rotterdam, el Festival del Documental del Canadà Hot Docs, el Festival d’Ann Arbor, el Festival de Curtmetratges d’Oberhausen i el Festival de Curtmetratges de Clermont-Ferrand.

La pell de les pel·lícules és, també, la pell d’en Pol, i no només això: és la pell de Del LaGrace Volcano i de Kathy Acker, la pell de Nazario Luque i d’Alejandro, la pell de Rosa Taribó. En aquesta superfície porosa veiem com l’artista copsa i teixeix la vida en totes les seves dimensions, profunditats i complexitats, transformant l’existència simultàniament dins i fora del propi cos: els problemes personals són problemes polítics, el dolor i la fragilitat d’un individu són el dolor i la fragilitat d’una comunitat.

En aquests intersticis, en Pol incorpora els estudis queer a les metodologies artístiques i cinematogràfiques per exposar, filmar i projectar la corporalitat i les experiències transgènere, especialment la transmasculinitat. És per això que les seves pel·lícules presenten sempre noves maneres d’experimentar la plasticitat fílmica, ja sigui en les formes analògiques o digitals, amb la inclusió de literatura, biografies, materials d’arxius, fotografies i relats orals, tant personals com històrics. Aquí resideix el gest artístic d’en Pol: la seva experiència trans desborda allò individualitzant. Posant el dit a les seves ferides i filmant-les, també toca les ferides dels seus avantpassats queer.

Així doncs, quan al col·lectiu vam rebre la invitació de l’Alternativa Hall per programar una sessió audiovisual, vam pensar a explorar la línia de cossos en transició, que és, justament, un dels nostres camps de recerca persistents, amb el qual vam inaugurar el nostre primer programa públic en els Dimarts de Vídeo de la Sala Bar del Santa Mònica. Aleshores ens preguntàvem per les formes de producció des d’una perspectiva trans. Ens interessa indagar i assajar al voltant de les metodologies que s’escapen de les inèrcies hegemòniques en la indústria. Ara, per a aquesta ocasió, vam convidar Pol Merchan, que és de Lleida però viu i treballa a Berlín, a projectar el seu tríptic fílmic, travessat per la noció de transició des del cos, però també per qüestions que fan referència a la mutabilitat relacional i, en darrera instància, al llenguatge. A més, obrirem una xerrada amb ell, el Col·lectiu 1080 i totes les persones presents per complementar i amplificar l’experiència del visionat.

(Col·lectiu 1080)

Col·lectiu 1080 és un col·lectiu de recerca resident al Centre d’Art Santa Mònica, actualment format per Adrià Guardiola, Lola Clavo, Marla Jacarilla, Mònica Rovira i Renan Camilo. Investiga l’audiovisual en un sentit ampli, especialment en les seves relacions amb el context contemporani: producció, recepció, discursos, llenguatge i temporalitats d’una imatge en què viuen els integrants del col·lectiu, que elles mateixes produeixen i que muten constantment. Als Dimarts de Vídeo, programa sessions obertes en què cerca el diàleg entre la imatge i el pensament crític.