Lotty Rosenfeld

En el focus: Lotty Rosenfeld

Lotty Rosenfeld (1943-2020) va ser una multifacètica figura de la resistència femenina durant la dictadura xilena. Travessen el seu treball operacions de sentit que problematitzen les interseccions entre llenguatge(s), cos, veu, materialitats i arxius com a mitjans contrahegemònics d’agència, resistència, denúncia política i social. Si bé és reconeguda principalment per les seves intervencions urbanes i les seves accions d’art a l’espai públic, com ara Una milla de cruces sobre el pavimento (1979) o No + (CADA, 1983), a l’Alternativa Hall volem il·luminar els treballs menys explorats d’aquesta artista pionera en l’ús de la tecnologia del vídeo a Xile i a l’Amèrica Llatina.

El corpus d’obra seleccionat testimonia el fort vincle de l’artista amb la realitat social com a matèria primera i les relacions entre allò artístic, experimental, performatiu, documental i fins i tot informatiu: Rosenfeld va ser una recol·lectora empedreïda d’imatges públiques, imatges de televisió de les quals s’apropiava per reciclar i resemantitzar, aventurant-se en operacions de muntatge que fan repensar les fèrtils relacions entre art, llenguatge i política per al desplegament de nous imaginaris crítics al voltant de la realitat. En aquestes configuracions, la dimensió de la sonoritat i de l’oralitat dels idiomes són factors imprescindibles per plantejar correspondències i tensions entre allò visible, allò audible, allò dicible i allò comprensible (la dificultat de dir, la dificultat de traduir).

La seva condició d’artista fou indissoluble del seu rol d’activista i de cos femení en resistència que va interpel·lar els poders hegemònics, els cossos normatius, els gèneres de tota natura. També, certament, els gèneres audiovisuals, ja que va reinventar formes noves per a cadascuna de les seves peces. Un cos femení, el de Rosenfeld, que —sempre en col·laboració amb altres cossos femenins— va desbordar les fronteres de la pràctica individual per desplegar obertures cap al comú-comunitari des de modes de treball participatius que abracessin, al seu torn, altres subjectivitats perifèriques i subalternes.

Acompanyant la sessió de visionat de les peces seleccionades per a aquest focus sobre Lotty Rosenfeld, tindrem un diàleg obert entre Alejandra Rosenfeld, filla de Lotty; Victoria Sacco, curadora independent, i Paola Lagos, doctora i investigadora de la comunicació audiovisual i el cinema.

Dimarts 19 de novembre, 20.30 h
Hall CCCB
Projecció de peces de vídeo i posterior diàleg obert
Durada: 40 min
Entrada gratuïta

Alejandra Coz Rosenfeld

Alejandra Coz Rosenfeld (Xile, 1972) és escriptora, artista i terapeuta. Va estudiar Lletres i Estètica a la Universidad Católica de Chile, i Art a Palazzo Spinelli (Florència). De 1994 a 2020 va treballar com a assistent de producció de la seva mare, l’artista visual xilena Lotty Rosenfeld, i des de 2022 és directora executiva de la Fundació que porta el seu nom. Ha organitzat i participat en innombrables focus, retrospectives i taules rodones sobre l’obra de Lotty Rosenfeld a festivals, biennals i filmoteques, tant a Xile com a l’estranger.

Victoria Sacco

Victoria Sacco (Argentina, 1977) és curadora independent i professora universitària. Cap de redacció de la revista digital d’art contemporani exibart.es. Durant deu anys va treballar al festival LOOP Barcelona, del qual va ser directora artística el 2023. Va ser coordinadora de projectes i després codirectora de la fundació d’art i ciència Quo Artis, i ha treballat en investigació i en producció d’exposicions per al MACBA, el Museu Tàpies i la Fundació Miró. Ha editat Muntadas. Con/Textos III, una antología crítica (Virreina Centre de la Imatge, 2020) i A Sea Change: Political, Natural, and Cultural Ecologies of the Mediterranean (Quo Artis, 2024).

Paola Lagos Labbé

Paola Lagos Labbé (Chile, 1975) té un màster en Documental Creatiu i és doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Autònoma de Barcelona, així com investigadora postdoctoral a la Universitat Pompeu Fabra. Els seus àmbits de recerca giren a l’entorn del cinema de no-ficció contemporani, l’assaig fílmic, el documental autobiogràfic, el cinema experimental, el documental llatinoamericà, i la dimensió sonora i oral en el documental d’assaig, entre d’altres. Actualment és acadèmica a la Universitat Internacional de Catalunya. Ha escrit el llibre David Perlov. La imagen bisagra como pensamiento cinematográfico intersticial (Shangrila, 2024).