ALTO EL FOC
La resistència palestina és inherent al sentiment humanitari. Ens manté en peu, perquè ella és nosaltres i nosaltres som ella, i cap forma d’opressió l’extingirà o ens extingirà. Des de la violència colonial britànica a partir de 1917 fins a la invasió terrorista sionista el 1948, passant pels múltiples genocidis perpetuats per aquest projecte colonial, el camí de la resistència palestina és un espectre de lluites humanes, nacionals, armades, feministes, identitàries, queer, religioses, polítiques i tot el que pot definir la humanitat.
Amb un enfocament que va des de la revolució d’Al-Buraq i la lluita anticolonial feminista dels anys vint fins a la visió més íntima de les descendents de palestinis que han sobreviscut a tots els genocidis sionistes perpetrats des de 1948, alto el foc presenta alguns fragments de la resistència i la resiliència palestines, en les seves diferents formes, a través de curtmetratges i mirades de tres directores palestines, Mahasen Nasser-Eldin, Shuruq Harb i Maria Zreiq.
I en una revisió històrica comptarem també amb el visionat de cinc documentals de la directora libanesa Jocelyne Saab, figura excepcional en la història del cinema àrab.
Sessió presentada per Sassouki Salma, productora i mediadora cultural.
Aquesta sessió s’ha organitzat amb la col·laboració de La Escocesa i gràcies a la cessió de materials de la Fundació Jocelyne Saab.
- Dimecres 20 de novembre, de 18 a 21 h
- Hall CCCB
- Presentació, projeccions i debat posterior
- Entrada gratuïta
Sassouki Salma
Sassouki Salma, tunisiana resident a Barcelona, té una llicenciatura i un màster en Mediació Cultural, a més d’un altre màster en Cooperació Artística Internacional per la Sorbonne Nouvelle de París. Al llarg de la seva carrera s’ha dedicat principalment a la producció i difusió de les escenes culturals, artístiques i feministes interseccionals del nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà.
Resistències palestines
Jocelyne Saab
Jocelyne Saab (Beirut, 1948 - París, 2019) va ser una realitzadora, fotògrafa i artista libanesa. Va desenvolupar la seva carrera al servei de les lluites per l’autodeterminació dels pobles i la justícia. Va consolidar un estil documental personal i lliure durant la guerra civil libanesa i es va convertir en una cineasta essencial en la història de la imatge, així com del cinema àrab. La seva prolífica obra reuneix 47 pel·lícules (algunes, de ficció), sis sèries fotogràfiques i diverses peces de videoart, a més d’instal·lacions de tècnica mixta.
L’obra de Jocelyne Saab està impregnada de la lluita palestina de l’inici al final. Els seus primers reportatges han estat restaurats recentment gràcies a l’Association Jocelyne Saab, i això ofereix una perspectiva històrica del conflicte actual a Gaza i Cisjordània.
La seva obra, abundant, va cobrir les guerres d’alliberament que van esclatar a l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica entre els anys setanta i vuitanta. Saab va construir imatges per la pau, imatges per a la vida, i va filmar el que quedava malgrat la destrucció, malgrat el col·lapse del món que havia conegut. La característica que la defineix millor: denunciar, donar la paraula als qui no tenen veu, més enllà de les repressions; reivindicar el dret a somiar un món més just.
(Mathilde Rouxel, de l’Association Jocelyne Saab. Investigadora i comissària independent, especialitzada en cinema àrab i en l’obra de Jocelyne Saab)