Tag

filmoteca

onossohomenossos

Pedro Costa: canviar-ho tot per no canviar res

Pedro Costa diu que mantenir el to d’un film és senzill. Els problemes es presenten quan es tracta d’enlairar-lo o fer-lo aterrar. Aquesta idea la va aprendre de Danièle Huillet i Jean-Marie Straub, als quals va filmar en l’episodi de la mítica sèrie Cinéastes de notre temps i, coherent amb els seus mestres, el portuguès proposa les seves pel·lícules com a fragments de la realitat. Una realitat capturada, en alguns dels seus films més coneguts, als barris més miserables de Lisboa però a la vegada sublimada per la capacitat expressiva del cinema. La vida quotidiana de la protagonista de No quarto de Vanda està impregnada d’una droga que cavalca molt més ràpidament que les excavadores que converteixen vells edificis en runes. A la vegada, però, el director d’Ossos és capaç de convertir en poesia elements tan efímers com un feix de llum, l’ombra fugissera que travessa la pantalla o els sons enregistrats en bandes sonores particularment riques.

Costa s’ha format amb els cineastes clàssics, als quals cita sovint, per filmar en present. En el seu, el dels nostres dies, però també en el d’una manera d’expressar-se amb la càmera que és la del cinema contemporani. En el seu darrer film, Ne change rien, ha trobat una còmplice d’excepció en l’actriu i cantant francesa Jeanne Balibar. Escenaris o locals adaptats per a l’assaig musical han substituït els miserables barris portuguesos, però la sublimació de la realitat és la mateixa i les filiacions resulten inequívoques. Si la filmació de la interpretació de la balada de Johnny Guitar desperta emocions incontrolables, el títol remet al Godard d’Histoire(s) du cinéma i, a través d’ell, a El guepard de Visconti. Parafrasejant Lampedusa, el cinema de Pedro Costa ho canvia tot per no canviar res.

Esteve Riambau

Pedro Costa a l’Alternativa 2012, con la colaboración de la Filmoteca de Catalunya

English version