L’Alternativa: Premi Nunes Federació Catalana de Cineclubs 2018!

Hi ha moments en què els astres s’alineen, es tanquen cercles i tot sembla tenir sentit.

Aquest l’Alternativa fa 25 anys! Vint-i-cinc anys de lluita per fer visible el cinema invisible, apostant pel cinema més compromès, més personal, més lliure, i per ampliar mirades i visions del món. Però també intentant oferir espais de trobada que ens ajudin a qüestionar-nos i pensar-nos junts, a celebrar que estem junts.

La Federació Catalana de Cineclubs atorga aquest any el Premi Nunes a l’Alternativa. I durant l’acte es projectarà el documental Miquel Porter i Moix. La república de la llibertat i el bon humor. I poques coses ens poden fer més il·lusió i tenir més sentit:

Perquè poques entitats han treballat tant per crear comunitat i per compartir i contagiar l’amor al cinema com la Federació Catalana de Cineclubs. Amb ells hem estat col·laborant durant anys i l’any passat vam poder comptar novament amb el jurat de la Federació Internacional de Cineclubs a l’Alternativa, tot un luxe. Gràcies especialment a Julio Lamaña i Olga Iglesias, que han estat donant-nos suport tots aquests anys.

Perquè l’estimat Nunes va ser el nostre president honorífic, però sobretot ens va acollir en el seu local durant tardes fora del món en què ens reuníem al seu local uns jovenets inexperts intentant aprendre com podia ser el festival, mentre compartíem vinets i converses i ens insuflava aires de llibertat i la bogeria necessària per tirar això endavant.

Perquè el Miquel Porter i Moix va ser el nostre mestre de cinema i sobretot de vida. Sempre recordarem les classes de cultura i cinema russos en què després de fascinar-nos amb Protazanov o Bauer ens animava a acabar el curs amb productes russos (tot advertint “l’ensaladilla russa mai no ha estat russa!”). Millor no explicar gaire alt com va córrer el vodka en aquella classe triomfal ni en quin estat vam arribar a la classe següent, però si alguna cosa ens va ensenyar va ser a celebrar la vida, el cinema, a fer de l’estar junts una festa. Anys més tard ens va ajudar a organitzar imprescindibles sessions sobre la censura al cinema durant el franquisme a l’antiga Llotja del carrer Ample, un altre espai que toca ara recuperar per a la cultura ciutadana. I va ser el Tariq, net d’en Miquel i president ara de la Federació Catalana de Cineclubs, qui ens va donar la notícia del premi. Res no podia ser més rodó, res podia tenir més sentit.

I serà una alegria tornar a veure aquest divendres 5 de octubre Taste of Cement, de Ziad Kalthoum, Premi Quixot del Jurat de la Federació Internacional de Cineclubs a l’Alternativa 2017, presentada per Juan Manuel García Ferrer (un dels més grans amants del cinema que coneixem), a Filmoteca, una altra de les institucions que més ens ha recolzat.

Gràcies a tots per la vostra confiança, pel vostre suport, per la vostra lluita a contracorrent per crear espais de resistència, de ciutadania compromesa i lliure, per ajudar-nos a fer estimar el cinema i a repensar-nos. Visca la república de la llibertat i el bon humor!

3

Related Posts