Caja de resistencia

Sinopsi

Després de la seva mort, Fernando Ruiz Vergara va deixar desenes d'esbossos de pel·lícules que mai no va poder realitzar. El cineasta andalús només havia dirigit un documental, Rocío (1980), punyent i fascinant, el qual va patir la censura judicial durant els primers anys de la democràcia a Espanya. Des de llavors, els seus projectes van romandre latents en la imaginació i el desig.

Barquero i Alvarado, després del curtmetratge Descartes, tornen a estirar el fil de la història de Fernando Ruiz, director del que va ser el primer film segrestat a l'era democràtica. Porten a terme una tasca d'excavació per oferir una lectura des del present de tot el material que va quedar oblidat, en un gest polític i de resistència.

Biofilmografia

Concha Barquero i Alejandro Alvarado (Màlaga, 1975) són cineastes i investigadors. Des de començaments de la dècada de 2000 formen un tàndem creatiu que opera des d'Andalusia. Al llarg de la seva trajectòria han explorat les possibilitats de diferents mitjans, com ara la televisió cultural o el documental de creació, en què s'han especialitzat. Les seves pel·lícules qüestionen temes com l'absència, la memòria, la història i la política. L'ús del material d'arxiu, propi i aliè, és un dels seus camps d'experimentació principals.

Entre les seves pel·lícules destaquen Pepe el andaluz (2012), estrenada al Festival Internacional de Mar del Plata i premiada a Documenta Madrid i al Festival de Màlaga. I el curtmetratge Descartes (2021), amb què van competir a l'Alternativa 2022 i que va aconseguir el Premi Film Nacional per "la seva capacitat de qüestionar el relat de la democràcia de l'Espanya actual i reflexionar sobre els efectes i la pervivència de la censura".