Mentoring Projects

Gabriela Iacob és guionista i assessora de guió a Storyliners, de la qual és la fundadora. Va estudiar Direcció de Cinema a la Universitat de Bucarest. Va ser cap de desenvolupament de l’estudi Media Pro Pictures, on es va encarregar de crear un departament de continguts per tal de garantir la propietat intel·lectual i la tutela del talent. Ha treballat amb guionistes emergents durant la major part de la seva carrera. Actualment, és cap de desenvolupament de continguts de Pro TV, forma part del comitè de selecció de Cinema Pendent i desenvolupa el nou programa del Mentoring Projects de l’Alternativa Pro.

Félix Blume (França, 1984) és un artista sonor, enregistrador de camp i enginyer de so. Viu en una zona rural del sud de França i ha realitzat múltiples projectes a Llatinoamèrica. Utilitza el so com a material principal en peces sonores, pel·lícules, vídeos i instal·lacions sonores. Interessat pels mites i les seves interpretacions contemporànies, explora les narracions que les veus transmeten més enllà de les paraules. Ha presentat el seu treball en festivals i museus internacionals com el Centre Pompidou, la Berlinale, l'IFFR, CTM Berlin i el Museo Reina Sofía, entre d'altres. Va ser guardonat amb el Paisatge Sonor (2018) i el Pierre Schaeffer (2015) al Phonurgia Nova, i la seva pel·lícula Luces del desierto (2021) va guanyar el Premi Curtmetratge Internacional de l’Alternativa Oficials. Les seves obres es troben a col·leccions del CNAP (França), UNAM (Mèxic) i altres.

Nicolás Pereda va néixer el 1982 a Ciutat de Mèxic. Va obtenir un Màster en Direcció Cinematogràfica per la Universitat de York (Canadà). Ha realitzat pel·lícules i vídeos per a diverses obres interdisciplinàries, òperes i peces de dansa que s'han presentat a Mèxic i Europa. El seu primer llargmetratge, ¿Dónde están sus historias?, es va projectar en festivals d'arreu del món i va guanyar el Premi al Descobriment de la Crítica Francesa als Rencontres Cinemas d'Amérique Latine de Tolosa. Les seves pel·lícules s'han exhibit en alguns dels festivals més prestigiosos, incloent Cannes, Berlín, Venècia, Locarno i Toronto. Als 27 anys, va rebre la seva primera retrospectiva a Cine las Americas a Austin, Texas, el març de 2010. És un cineasta que explora la vida quotidiana a través de narracions fracturades i el·líptiques, utilitzant eines tant de ficció com de documental. Per al repartiment de les seves pel·lícules col·labora habitualment amb el col·lectiu teatral Lagartijas tiradas al sol i amb l'actriu Teresa Sánchez. Des de 2020 imparteix classes de Cinema a la Universitat de Berkeley.

Deborah Stratman és una artista i cineasta que crea obres que investiguen temes de poder, control i creença, explorant com els llocs, les idees i la societat estan entrellaçats. Considera el so com l'eina definitiva i el temps com quelcom sobrenatural. Els seus projectes recents han abordat la llibertat, la vigilància, el discurs públic, els avencs, la levitació, els ortòpters, les aus rapinyaires, els estels, l'evolució, l'extinció, l'èxode, la germanor i la fe. Ha exposat internacionalment en llocs com el MoMA (NY), Centre Pompidou (París), Hammer Museum (LA), Witte de With (Rotterdam), PS1 (NY), Tabakalera (Sant Sebastià), Museu de Cinema Austríac (Viena), Centre Yerba Buena (SF), MCA (Chicago), Biennal del Whitney (NY) i ha realitzat projectes específics per a llocs en col·laboració amb espais com el Center for Land Use Interpretation, Temporary Services, Hallwalls, Mercer Union i Ballroom Marfa. Les pel·lícules de Stratman s'han presentat àmpliament en festivals i conferències incloent Sundance, Viennale, Berlinale, CPH:DOX, Oberhausen, True/False, TIFF, Locarno, Rotterdam, the Flaherty i Docs Kingdom. Ha rebut beques Fulbright, Guggenheim i USA Collins, un Premi Alpert, el Premi Sundance Art of Nonfiction i subvencions de Creative Capital, Graham Foundation, Harpo Foundation i el Wexner Center for the Arts. Viu a Chicago on és professora a la Universitat d'Illinois.

Després d'estudiar Història i Arts a França i Alemanya, Christian Popp va començar la seva carrera com a productor el 2005. Com a antic editor de programació a ARTE des de 1997, va encarregar més de 30 documentals, nombroses vetllades temàtiques i programes de transmissió en directe. Com a productor per a Interscience film, una productora franco-alemanya, va produir més de 20 documentals i docudrames per al mercat internacional. Va cofundar DOCDAYS Productions amb seu a Berlín, on va produir fins al 2014 diversos documentals i projectes transmèdia. Va treballar com a consultor per a EDN, IDFA Academy, Visions du Réel, La Femis, East Doc Platform, Doc Lab Poland, EAVE i altres institucions europees i va actuar com a Director d'Indústria del Festival Internacional de Documentals FIPADOC 2020-2021.

Isona Admetlla (Barcelona) és sociòloga i gestora cultural, resident a Berlín des de 2001. És la coordinadora del Berlinale-World Cinema Fund, consultora al TorinoFilmLab i coordinadora del #LAB de Novos Cinemas. Des de 2017, forma part del comitè de selecció i és tutora del MAFF del Festival de Màlaga. Com a autònoma, dissenya programes de formació que inclouen tallers, conferències i consultories en àrees com finançament i disseny d'audiències, tant en l'àmbit acadèmic com d'indústria cinematogràfica. A més, participa com a jurat i avaluadora de projectes a Espanya, Amèrica Llatina i a nivell global. Formada a EAVE i TFL, dirigeix consultories per a projectes cinematogràfics, formant futurs dissenyadors d'audiència i treballant amb grups en el seu enfortiment i connexió amb les audiències en diversos programes internacionals. Entre les seves consultories destaquen Brief History of a Family (2024, Xina), estrenada a Sundance i Berlinale 2024, i All We Imagine as Light (Perlak, 2024, Índia), Gran Premi del Jurat a Cannes 2024.

Cíntia Gil (Portugal) va estudiar a l'Escola Superior de Teatro e Cinema i és llicenciada en Filosofia per la Facultat de Lletres de la Universitat de Porto. És programadora de la Quinzena de Cineastes de Cannes i programadora associada de Doclisboa, festival que va dirigir de 2012 a 2019 i on va fundar Arché - Laboratori de Desenvolupament Creatiu. També va posar en marxa les residències RAW juntament amb Márgenes/Work (del festival Márgenes). De 2019 a 2021 va dirigir el Sheffield DocFest (Regne Unit). El 2022 va crear, amb Jenny Miller i Christopher Allen, el cineclub híbrid Artistic Differences d'UnionDocs (Nova York). Ha exercit com a jurat a l'Alternativa, la Berlinale, el Festival del Mar del Plata, el de Jerusalem, el de Torí, el Taiwan International Documentary Festival, FIDMarseille, el Festival de Cinema Europeu de Sevilla i Dokufest.

Dana Bunescu és muntadora i dissenyadora de so. Va estudiar Física a la Universitat de Bucarest i Edició, So i Animació al Departament de Multimèdia de la Universitat Nacional de Teatre i Cinema de Bucarest. Com a autora del muntatge d’imatge o del disseny de so, ha col·laborat amb nombrosos directors rellevants per a la nova onada romanesa, com ara Cristi Puiu (La mort del senyor Lăzărescu), Cristian Mungiu (4 mesos, 3 setmanas, 2 días), Călin Peter Netzer (Ana, mon amour), Andrei Ujica (Autobiografía de Nicolae Ceauşescu), Radu Jude (Un polvo desafortunado o polvo loco) i Corneliu Porumboiu (Metabolismo). Ha col·laborat amb els cineastes documentalistes Alexandru Solomon, Laura Căpăţână-Juller, Andreiana Mihail i Alexandru Nanau. És coautora de dues pel·lícules documentals: Distanţa dintre mine și mine, juntament amb Mona Nicoară, i O tahtai. Savendar tai seiandar, juntament amb Cătălina Teşar. A la Berlinale 2017 va rebre l’Ós de Plata per la seva contribució artística destacada, pel muntatge de la pel·lícula Ana, mon amour.

Beli Martínez (A Guarda, 1980) és doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Vigo, i la seva tesi és la primera que va estudiar el Novo Cinema Galego. És productora a Filmika Galaika, empresa gallega especialitzada en cinema d’autor i que ha produït treballs com As estações, Ariel, Longa noite i Eles transportan a morte. Les seves pel·lícules han obtingut el reconeixement del jurat en festivals com Venècia, Locarno, Sant Sebastià, Mar del Plata, BAFICI, FICUNAM, Zinebi i Play-Doc, entre d’altres. A més, Martínez ha desenvolupat projectes singulars, com Proxecto Socheo, arxiu audiovisual d’A Guarda, o Cinema e Muller. Actualment treballa en els nous llargmetratges de Joana Pimenta, Eloy Enciso i Carlos Casas, entre d’altres. Compagina la producció audiovisual amb la docència a l’Àrea de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat de Vigo. Ha impartit conferències en les universitats de Harvard, Edimburg, Porto i el País Basc.