Armotonta menoa - hoivatyön lauluja

Sinopsi

La privatització dels serveis públics, les retallades pressupostàries o la cura de la gent gran són problemes universals. Susana Helke explora l’estat del sistema públic d’assistència finlandès mitjançant el testimoni dels seus protagonistes, que podrien habitar a qualsevol altre lloc del món. Ciutadans preocupats pel seu futur i el dels seus familiars i, sobre tot, infermeres, parlen de la seva experiència i denuncien les condicions en què han de fer la seva feina, relegades a centres d’atenció telefònica o substituïdes per robots. Un cor d’infermeres canta al ritme de melodies hipnòtiques sobre la realitat del seu dia a dia, com un cor grec explicant la història, però amb lletres basades en els missatges enviats per elles mateixes. Un documental que reclama més humanitat en les cures en un moment en  què el capitalisme ho engoleix tot.

Bio/Filmo

Susanna Helke (Tempere, 1967) es va graduar al Departament de Fotografia de la Universitat d’Art i Disseny el 1996 amb un màster en Arts. Aquell mateix any va començar a col·laborar amb Virpi Suutari, amb qui ha codirigit set pel·lícules, com ara Joutilaat (2001), nominada al premi al millor documental de l’Acadèmia Europea de Cinema. El 2006 va signar la seva tesi, que tracta el tema de la frontera entre el documental i la ficció. Després d’uns quants anys com a professora al Departament de Cinema de la Universitat de Califòrnia, a Santa Cruz, des de 2010 és professora de Cinema Documental a la Universitat d’Aalto. La seva primera pel·lícula dirigida en solitari, American Vagabond (2013), fou premiada als festivals de Chicago i Rochester, i a més es va programar en diversos esdevenimets internacionals, com ara l’IDFA d’Amsterdam. Armotonta menoa - hoivatyön lauluja és el seu darrer treball.