Camarera de piso

Sinopsi

Una dona busca feina de cambrera d’hotel, assetjada per una situació familiar difícil. Resultat d’una proposta en què havia de cercar maneres de relacional la dansa contemporània amb el llenguatge audiovisual, Lucrecia Martel se centra en el moviment continu del cos i el en discontinu del llenguatge audiovisual, sense deixar de banda la seva mirada envers les diferències de classe, la violència domèstica o les pressions laborals.

Bio/Filmo

Lucrecia Martel (Salta, Argentina, 1966) va estudiar Comunicació a l’Escuela Nacional de Experimentación y Realización Cinematográfica (Buenos Aires), i de seguida va començar a dirigir els seus primers curts. Va treballar en una sèrie de documentals per a televisió abans de presentar el seu primer llargmetratge, La ciénaga (2002), que es va estrenar a la Berlinale. Els dos films següents, La niña santa (2004) i La mujer sin cabeza (2008) –tots dos coproduïts per El Deseo, d’Almodóvar– es van projectar al Festival de Canes. El 2015 fou protagonista d’una retrospectiva del seu treball a l’Alternativa. El seu llargmetratge més recent, Zama (2017), s’estrenà a la Mostra de Venècia i s’ha programat a festivals per mig món. La protagonista del seu curt documental Terminal Norte (2021) és la cantant i actriu Julieta Laso.
A la darrera edició de la Biennal de Pensament de Barcelona, Lucrecia Martel i Carla Simón van iniciar un diàleg que ara continuem a l'Alternativa amb la projecció conjunta dels seus curtmetratges més recents, Camarera de piso i Carta a mi madre para mi hijo, respectivament.