L'Alternativa Paral·leles

Partly Fiction

Harry Dean Stanton: Partly Fiction

Caldria ubicar els directors de cinema Peter Liechti i Sophie Huber en llocs ben diferents del paisatge cinematogràfic suís. Els uneix, però, el fet que tots dos apliquen un plantejament artístic intemporal al gènere del documental.

Peter Liechti, recentment desaparegut, ha marcat de forma notable el cinema suís de les últimes dècades. Liechti va donar forma al “documental creatiu”, o més aviat podem dir que n’hi va donar diverses, ja que Liechti cercava per a cada pel·lícula una forma pròpia: des de les imatges mogudes de la seva càmera de mà durant una caminada per tot Suïssa per deixar de fumar (Lucky Jack, 2003), fins a la quasi escenificació dels seus pares com a ninots amb caps de conill a Vaters Garten (2013).

Establerta a Los Angeles, Sophie Huber pertany a una nova generació de realitzadors suïssos que s’acosten als seus temes de manera no només contextual sino també formal. Al seu impressionant debut Harry Dean Stanton: Partly Fiction (2012), Huber retrata l’actor de Hollywood que dóna nom al documental, optant per situar la música al centre de la pel·lícula.

Gràcies a la poderosa atmosfera que tots dos creen, les seves obres són capaces de dir molt més que mil paraules.

Jenny Billeter (programadora)

Amb la col·laboració de