Taula rodona. Cinema mexicà: fites i contradiccions
Debat i reflexió sobre la història i l’evolució d’aquesta cinematografia, que ha vist sorgir, en aquesta dècada, un important grup de joves creadors entossudits a investigar en el llenguatge cinematogràfic i provar de construir la seva realitat en imatges i amb rigor.
Arturo Ripstein, referent d’aquests joves cineastes, i Ricardo Benet, pertanyent a aquesta nova lleva que, en les seves paraules, “té la convicció que el cinema continua sent tant un art com l’imaginari col·lectiu d’un poble”, ens parlaran de les vicissituds i el desenvolupament del cinema mexicà.
Segons Ricardo Benet, des dels anys 60 el cinema mexicà ha estat una cadena d’esforços individuals que no ha quallat en un estil, un corrent o indústria. El que semblava preludiar un nou cinema mexicà s’ensorra a la dècada dels 80 en el forat negre de la ineptitud cultural oficial. Als 90, alguns supervivents i altres nouvinguts intenten acomodar de nou les peces del desastre, llançant-se al rescat selectiu del passat i a la cerca de referències. Quan arriba la internacionalització encapçalada per Iñárritu, Del Toro i Cuarón, a l’exterior es parla d’un renaixement del cinema mexicà, però les seves obres han acabat per ser un producte globalitzat efectiu més que no pas una recerca d’un imaginari mexicà just.
Aquesta taula complementa i amplia la secció paral·lela Cinema mexicà. Mirades compartides, en la indagarem en els referents de la cinematografia mexicana que han nodrit l’actual generació de cineastes.
Ponents
Arturo Ripstein, director de cinema
Ricardo Benet, director de cinema
Paz Alicia Garciadiego, guionista
Amb la col·laboració del Consulado de México, AeroMéxico i Casa Amèrica Catalunya.
Dijous 18 de novembre, 19:30 h
Sala Mirador del CCCB
Entrada gratuïta
Aforament limitat