ACTIVITATS PARAL.LELES

TAULA RODONA

Al voltant de Marguerite Duras

 

Literatura en singular. La Marguerite Duras va revelar el seu secret: posava la seva escriptura en el lloc de la passió. D'aquí ve aquesta força vertiginosa, condensadora de no saber què és el que aclapara els lectors. I el tall esmolat d'una escriptura instal·lada en l'experiència límit es va despertar en el discurs psicoanalític.

Jacques Lacan i Marguerite Duras, un encontre que va marcar un abans i un després per a tots dos. Paraules de M. Duras: "Ja no penso en Le ravissement de Lol V. Stein. Ningú no pot conèixer la L.V.S., ni vostè ni jo. És més, mai no vaig entendre del tot el que en Lacan en va dir [...] em va deixar de pedra." I la seva frase "No deu saber que ha escrit el que ha escrit perquè es perdria. I seria la catàstrofe". Per a mi, aquesta frase s'ha convertit en una espècie d'identitat essencial, d'un "dret a dir" absolutament ignorat per les dones." M. Duras, Écrire (Éditions Gallimard).

Moderadora: Carmen Alda, directora de la Biblioteca del Camp Freudià de Barcelona
Ponents: Marta Segarra, directora del Centre Dona i Literatura, a la Falcultat de filologia de la UB, Ana Mª Moix, escriptora i traductora, Miquel Bassols, psicoanalista, membre de l´Escola d´Orientació Lacaniana

Dimecres 15 de Novembre, 20h
Mediateca de l'Institut Francès en Barcelona